L’hora de dormir.
Una bona pràctica a destacar que es realitza dins l’aula dels Còdols és la rutina que s’ha establit a l’hora de dormir.
La tutora d’aula intenta que cada dia tots els infants vagin a dormir a la mateixa hora, cap a les 10.15 h. del matí. D’aquesta manera vol aconseguir l’objectiu d’establir una rutina per als infants que sigui un moment de descans i tranquil·litat dins la jornada per a ells.
Cal mencionar que amb el pas dels dies cada volta els nadons més grossos, que ja tenen 1 any, tenen menys necessitat de dormir. Hi ha un parell d’ells que remuguen cada volta més a l’hora de dormir. Potser aquestos infants ja no tenen la necessitat de dormir una gran estona a la jornada escolar, i tenen altres necessitats com, per exemple, continuar jugant.
Al centre es dona molta importància a les rutines, ja que es consideren una forma positiva de millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Encara que amb els nadons pot resultar més difícil establir unes rutines, en aquesta aula s'intenta seguir-les amb l'esmorzar, l'hora de dormir, etc.
Al centre es dona molta importància a les rutines, ja que es consideren una forma positiva de millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Encara que amb els nadons pot resultar més difícil establir unes rutines, en aquesta aula s'intenta seguir-les amb l'esmorzar, l'hora de dormir, etc.
Comparteixo amb tu aquesta bona pràctica, penso que a una escola infantil no pot faltar aquesta estoneta de descans i, un lloc destinat a aquesta activitat. Des del meu bagatge professional, encara que no és massa extens, he pogut observar que hi ha centres infantils que encara no disposen d’espais destinats al descans, el que produeix que els infants estiguin alterats i no s’acabin d’adaptar al centre, ja que al no tenir aquest espai, els nens no saben on posar-se a descansar, el que comporta el trencament dels seus ritmes i es deixa de donar resposta a les seves necessitats.
ResponEliminaTal i com comentes a la teva entrada, hi ha nens que no necessiten d’aquest descans, per la qual cosa si tenim un únic espai, on nens que volen descansar i nens que no, han de conviure simultàniament, per molt que les educadores intenten donar resposta a tots els nens, sense un lloc destinat al descans, és pràcticament impossible mantenir un ordre i una harmonia dins l’aula, ja que mentre uns infants estan descansant, pot ser que els altres precisin d’activitat, per la qual cosa, sense voler, els nens que no descansen emprenyen a la resta, el que condueix a moments de caos.
Així que, després de viure aquestes situacions, considero que aquesta bona pràctica de la que ens parles hauria d’estar present en tots els centres i no passar desapercebuda.