dijous, 31 de maig del 2012

PLA DE MILLORA

El fet de realitzar aquest projecte de millora m’ha donat l’oportunitat de prendre consciència de les dificultats que es presenten al plantejar un pla de millora d’aquestes característiques a un centre educatiu.

Per a la meva companya de treball i jo ha estat una mica complicat començar a encaminar el nostre projecte, ja que encara que el tema ja estava definit pel centre d’es d’un primer moment, nosaltres teníem algunes dubtes en quant a aquest.
Després de reflexionar i consensuar molt vàrem arribar a acordar quines serien les actuacions del nostre pla de millora, que en aquest cas, és confeccionar material didàctic per al passadís.
D’aquesta manera, vàrem decidir crear un racó sensorial al passadís, i la vegada, crear documentació per a penjar a les parets d’ aquest i que quedés a l’abast dels alumnes.

Per una part, ha estat el treball conjunt d’analitzar i reflexionar sobre la part teòrica del nostre pla de millora.
Però, per altra banda hi ha hagut un treball dur i extens, de crear i confeccionar el material didàctic.
Aquesta feina ha estat realitzada des d’un principi i al llarg de tota la nostra estància al centre. Des del moment en què vàrem decidir quines serien les actuacions del nostre pla de millora, vàrem començar a confeccionar, individual i grupalment, el material didàctic que oferiríem a l’escola.
Ens hauria agradat haver terminat abans de posar a la pràctica el nostre projecte, però per motius de temps i treball, és ara, a aquestes altures de la nostra etapa al centre quan tenim l’oportunitat de terminar amb la nostra proposta i poder veure quina és l’acollida que té a l’escola.
De la mateixa manera, la resta de companyes es troben una mica en la mateixa situació que nosaltres. Hi ha alguns grups que ja han tingut l’oportunitat de realitzar el seu projecte de millora i comprovar la seva acollida a l’escola, però la majoria, com nosaltres, encara es troben confeccionant materials i posant en pràctica el projecte.
A la meva companya de grup i jo, aquest fet ens ha frustrat una mica, ja que volíem terminar el més prompte possible amb el nostre projecte de millora, però el fet posar-ho en pràctica dins l’escola requereix molt de temps i dedicació, i per aquest motiu, serà durant l’última setmana de pràctiques quan veurem el nostre racó sensorial terminat i disponible per als alumnes.  

D’aquesta manera, ens hem adonat de la dificultat que té posar en pràctica el projecte de millora programat, i que això és feina d’un equip educatiu en el seu conjunt, ja que implica moltes actuacions per part de totes les components de l’escola.

En aquest cas, hem estat la meva companya i jo les que hem posat en pràctica el projecte i ens hem encarregat de confeccionar i crear tot el material didàctic i tota la documentació que inclou aquest pla de millora.

De la mateixa manera, he comprovat que la resta de companyes es troben en les mateixes condicions que nosaltres. El fet de posar a la pràctica el projecte de millora a l’escola implica molt de treball, dedicació i esforç per part de totes les participants. Tal vegada, en uns centres han obtingut més ajuda i recolzament per part de l’equip docent que en altres.

Fruit de les exposicions dels projectes de la resta de companyes he captat què totes, en general, esperem el mateix dels nostres projectes. Totes esperem que realment aquestos projectes arribin a tenir una continuïtat dins el centre. És a dir, nosaltres volem que aquest pla de millora que nosaltres hem començat a posar en pràctica al passadís del centre continuï realitzant-se durant els cursos vinents per l’equip educatiu del centre. Si aquest no fos el cas, el pla de millora quedaria en un simple projecte que va començar a realitzar-se, però que no va viure una continuïtat dins l’escola, i el nostre treball no hauria estat de gran utilitat per a ells.

dijous, 3 de maig del 2012

PLA DE MILLORA

El nostre pla de millora va dirigit a material didàctic per al centre, en concret, material didàctic per al passadís de l’escola.
Aquest tema no  ha estat escollit per nosaltres, sinó que ha estat el propi equip educatiu qui ha decidit que havíem de treballar amb aquest aspecte.
D’aquesta manera, com que havíem de centrar el projecte en aquest aspecte tant concret com és el passadís, vàrem pensar que seria adient crear un racó sensorial en aquest.
Pensem que la creació d’un racó dins aquest espai pot ser positiu per als infants, ja que és un lloc molt freqüentat on encara no tenen cap tipus de materials ni estímuls. Aquesta zona és freqüentada pels infants acompanyats  per les famílies tant a l’entrada a l’escola com a la sortida. A més, és el connector de totes les aules i espais del centre per on els infants es mouen.
Així, hem decidit crear el racó sensorial a un dels extrems del passadís on hi ha un espai no transitable de forma que no impedeixi caminar per ell.
Hem pensat que a aquest racó sensorial hi haurà gran varietat de material i jocs que donin l’oportunitat als infants de tots els nivells d’experimentar i de jugar autònomament.
Així, a dia d’avui ja hem confeccionat varis tipus de materials i hem tingut l’oportunitat d’analitzar quina ha estat l’acollida d’aquest per part dels infants.

CONTRACTE D'APRENENTATGE


Quan abans de començar les pràctiques vaig redactar el meu contracte d’aprenentatge vaig destacar una sèrie d’aspectes que volia millorar durant el meu procés de pràctiques, com són:
- Crear situacions d’aprenentatge dins l’aula.
- Treballar en equip.
- Fer servir les noves tecnologies.

A dia d’avui, i després del bagatge a l’escoleta, puc dir que estic satisfeta amb la feina que he fet fins al moment.
Pel que fa a crear situacions d’aprenentatge dins l’aula, ja he tingut l’oportunitat de proposar i dur a terme diferents projectes i activitats que han tingut una acollida molt positiva per part dels nadons.
Respecte al treball en equip, he fet l’esforç d’integrar-me dins l’equip educatiu del centre, especialment amb la meva tutora d’aula, i he aconseguit coordinar-me amb tots per a realitzar un treball conjunt a l’escola.
Per últim, pel que fa a l’ús de les noves tecnologies, he d’esmentar que les he fet servir molt per tal de reflexionar sobre el meu procés de pràctiques. Ara veig aquesta eina com a una oportunitat per a compartir amb la resta les vivències i experiències que vaig sofrint al llarg del meu procés de pràctiques. A la vegada, és una oportunitat personal per a reflexionar i viure aquesta experiència més intensament.

dijous, 26 d’abril del 2012

VALORACIÓ DE LES MEVES PRÀCTIQUES


Després d’aquestos dos mesos realitzant les meves pràctiques a l’escola infantil, puc dir que estic molt satisfeta amb la feina que he realitzat fins al moment.
Des d’un primer moment m’he sentit acollida per tot l’equip educatiu en general, cosa que m’ha ajudat a evolucionar en la tasca com a docent dins l’aula.
El procés d’adaptació va ser molt positiu, ja que ràpidament vaig adaptar-me a la dinàmica de l’aula. Tot així, a les tres setmanes de la meva estància al centre, la meva tutora d’aula va marxar-se i, per tant, vaig sofrir un nou procés d’adaptació amb una altra tutora.
Aquest procés també va ser molt positiu, ja que no vaig tardar molt en adaptar-me a la nova forma de fer feina de la nova tutora d’aula. Tal vegada, aquest aspecte ha estat molt positiu per a mi, ja que he tingut l’oportunitat de conèixer la forma de treballar de dues tutores diferents amb el mateix grup classe.

Pel que fa als infants, vaig establir una relació molt bona des d’un primer moment amb tots ells. Tot el grup d’infants va acceptar la meva entrada a l’aula i vàrem connectar ràpidament.

Respecte a les famílies també he establert una relació positiva amb elles. Als moments d’acollida i d’acomiadament aprofito per a mantenir un contacte amb els familiars dels alumnes, i així, parlar sobre algun fet del dia o comentar qualsevol aspecte. A més, he tingut l’oportunitat d’assistir a una de les reunions de pares que la tutora d’aula va realitzar. A aquesta, vaig coparticipar amb la tutora, explicant a les famílies la programació que jo mateixa havia realitzat per a posar en pràctica durant el mes d’Abril a l’aula dels Còdols.

Si hagués d’escollir de nou el centre on realitzar les meves pràctiques, tornaria a escollir aquest centre, ja que estic molt contenta amb la feina que estic realitzant en ell. A la vegada que estic satisfeta de la relació que l’equip educatiu ha establert amb la meva companya i amb mi. Encara així, hi ha alguns aspectes que es podrien millorar, com per exemple, la nostra assistència a les reunions d’equip educatiu. La meva companya i jo tenim certesa de que per X motius la nostra presència a aquestes reunions no és de molt agrado per a l’equip directiu. Per aquest motiu encara no hem assistit a cap d’aquestes. Això potser un aspecte negatiu per a nosaltres, ja que presenciar aquestes reunions pot ser molt beneficiós per a nosaltres i podem aprendre molt de tot el que passa en elles.
A part d’això, no hi ha cap aspecte que consideri negatiu de les meves pràctiques a aquest centre.

dijous, 19 d’abril del 2012

UNA BONA PRÀCTICA DEL CENTRE



L’hora de dormir.
Una bona pràctica a destacar que es realitza dins l’aula dels Còdols és la rutina que s’ha establit a l’hora de dormir.

La tutora d’aula intenta que cada dia tots els infants vagin a dormir a la mateixa hora, cap a les 10.15 h. del matí. D’aquesta manera vol aconseguir l’objectiu d’establir una rutina per als infants que sigui un moment de descans i tranquil·litat dins la jornada per a ells.

Cal mencionar que amb el pas dels dies cada volta els nadons més grossos, que ja tenen 1 any, tenen menys necessitat de dormir. Hi ha un parell d’ells que remuguen cada volta més a l’hora de dormir. Potser aquestos infants ja no tenen la necessitat de dormir una gran estona a la jornada escolar, i tenen altres necessitats com, per exemple, continuar jugant.


Al centre es dona molta importància a les rutines, ja que es consideren una forma positiva de millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes. Encara que amb els nadons pot resultar més difícil establir unes rutines, en aquesta aula s'intenta seguir-les amb l'esmorzar, l'hora de dormir, etc. 

dimecres, 28 de març del 2012

BONES PRÀCTIQUES

Del llistat d’experiències 0-3, aquelles 3 que més m’han agradat han estat:

Mòbils i murals amb materials a l’abast
M’ha agradat molt aquesta activitat perquè consisteix en crear mòbils decoratius que es surten dels dibuixos estereotipats i típics que es realitzen normalment. D’aquesta manera, és una forma de reciclar per a crear material didàctic, ja que aquestos mòbils poden constar de qualsevol material. 
Els mòbils són un material molt atractiu i de profit dins l’aula, ja que és un estímul visual constant per als alumnes, a la vegada que un element decoratiu.
Amb motiu de l’arribada de la primavera, jo he creat uns mòbils formats per marietes, abelles, flors i papallones per a penjar a la classe dels Còdols. Han quedat molt polits!

Juguem amb magranes
He escollit aquesta activitat com a una de les que més m’agraden de les experiències 0-3 perquè me sembla molt enriquidora per als infants. Amb aquesta proposta els infants tenen l’oportunitat d’experimentar lliurement amb la magrana estimulant i fent servir tots els sentits. Palpar la magrana, xafar-la o obrir-la i descobrir que amaga dins, són fets molt interessants per als infants, a través dels quals estan experimentant i extraient un munt d’aprenentatges.

Materials d’experimentació
Me sembla interessant aquesta proposta perquè permet als infants realitzar tasques tan simples com omplir i buidar recipients, manipular els materials dins l’aigua, etc., fets que provoquen una gran descoberta per a ells.  A més, amb l’activitat de trasbalsar aigua, els infants tenen l’oportunitat de comprovar si els materials suren a l’aigua o no, d’observar com l’aigua passa pels forats dels recipients, comprovar com s’escapa l’aigua, etc. Totes aquestes accions suposen moments d’experimentació molt intensos per als infants.   



dissabte, 17 de març del 2012

FORTALESES I OPORTUNITATS DEL MEU CENTRE DE PRÀCTIQUES

FORTALESES:
- El treball en equip.
- L’assignació de personal a un nivell concret.

OPORTUNITATS:
- L’entorn rural.
- La implicació de les famílies.

dijous, 8 de març del 2012

SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA: Un dia a una aula d'Educació Infantil


UNA JORNADA A L’ESCOLETA


Descriu com ocorre una jornada al centre i aula on estàs realitzant les pràctiques.
Una jornada al centre de pràctiques on estic transcorre de la següent manera:
A les 08.00 h. del matí s’obren les portes de l’escoleta per a començar a acollir infants. Per un costat, dos de les docents presents s’encarreguen d’estar a una de les aules fent l’acollida, és a dir, donant la benvolguda als infants que arriben entre les 08.00 – 09.00 h. Per altre costat, altres dos docents seran les encarregades de la preparació de les propostes o activitats del dia, i si no n’hi ha cap, es dedicaran a treballar en el blog de l’escoleta. Tot això, es farà després d’haver obert totes les portes de les aules, reposar el paper higiènic i l’aigua, etc. en resum, realitzar la posta a punt.
A les 09.00 h. arriba a l’escoleta la resta de l’equip educatiu, i cadascú a la seva aula, comencen a acollir als seus alumnes.
A l’aula dels nadons, què és on jo estic tot el matí,  comencem l’acollida fent el ‘Bon dia’. Després de la cançó, la tutora treu materials per a jugar: els recipients de metall i plàstic, la panera dels tresors, les pilotes, els sonalls, les ampolles, etc. Els infants juguen lliurement fins a les 10 h., hora on es comencen a fer els esmorzars.
En el cas d’aquesta classe, mengen per torns, uns abans de dormir i altres després, ja que depèn dels hàbits que tenen els infants a casa. D’aquesta manera, es dona el menjar a dos dels infants i després, arriba l’hora de dormir.
A l’hora de dormir, tots els infants es posen a dormir en els seus bressols alhora, encara que hi ha alguns que es dormen abans que altres, depenent del dia. Després d’entre 30 minuts i 1 hora aproximadament, els infants comencen a despertar-se.
 Quan els infants van despertant-se, es dona el menjar als que falten per esmorzar, i es  treu qualsevol material per a jugar dins de l’aula o, en ocasions, es surt al pati de nadons. Els infants juguen lliurement fins a les 13.00 h., hora de l’acomiadament.
A les 13.00 h. es tornen a obrir les portes de l’escoleta i comencen a arribar els pares per a recollir als seus fills. Aquestos arriben fins a les aules, on hi ha l’oportunitat d’establir una conversació amb la tutora per aclarir qualsevol fet o dubte, o simplement per a comentar aspectes sobre els infants. Per altra banda, també hi ha infants que es queden al centre fins a les 15.00 h. o abans (Servei de Recollida), i uns altres que acudeixen al Servei de Menjador.
Finalment, a les 15.00 h. és l’hora límit de recollida dels infants, d’aquesta manera, l’equip educatiu es queda fins a les 16.00 h. fent feina al centre.  

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:
Què fan els infants en un dia típic?
Principalment el que els infants fan en un dia típic és jugar lliurement i realitzar les rutines establertes, com són en el cas dels nadons, dormir i esmorzar.  

Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?
  És l’equip educatiu en el seu conjunt qui decideix la metodologia i la forma d’avaluar que es posa en pràctica al centre.

 Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Tot l’equip educatiu conjuntament organitza les aules, els horaris del centre, les, rutines, i en general, tots els aspectes a tractar o problemes que puguin sortir dins l’escoleta. Però, dins de cada aula és la tutora corresponent l’encarregada d’organitzar-la i dur-la endavant cada dia. Això sí, sempre consensuant qualsevol aspecte amb la resta de l’equip educatiu.

Com s’interectua amb les famílies?
Tots els membres de l’equip educatiu en general mantenen una relació molt estreta amb les famílies del centre. Aquestes aprofiten qualsevol moment al centre per a donar lloc al diàleg, això fa que el tracte entre docents i família sigui molt cordial.
A més a més, l’escoleta ha creat un blog on plasmen periòdicament tots els aspectes d’interès que ocorren durant el curs, fet que incrementa la comunicació entre les famílies i el centre.

L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla?
El pla d’acollida per als infants consisteix en l’assistència al centre de forma gradual. És a dir, els infants assistiran a l’escoleta cada dia mitja hora més. Però aquest pla d’acollida pot variar en funció de les necessitats de cada infant, és a dir, es pot allargar o simplificar el període d’adaptació. D’aquesta forma es vol provocar una fàcil i agradable adaptació de l’infant a la dinàmica del centre.

CONCEPTE D’INFANT
Després de les vivències experimentades al llarg dels meus estudis com a mestra, el concepte d’infant que tenia ha evolucionat molt. Així, a gran trets per a mi un infant és una persona de curta edat que necessita de l’acompanyament de l’adult per a créixer desenvolupant les seves capacitats. Als infants hi ha que tenir-los en compta i respectar-los al igual que a qualsevol persona adulta, a més hem de tenir en compte que d’aquests es pot aprendre un munt de coses que tal vegada un adult no pot transmetre.

dijous, 23 de febrer del 2012

PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA

 
EL MESTRE IDEAL

Per a mi, el mestre ideal seria aquell que serveix d’exemple per als seus alumnes. És a dir, una figura a imitar en tots els aspectes, exemplar per als infants.
Seria aquell que obri portes als seus alumnes, els ajudi i els motivi a aprendre, acompanyant-los i guiant-los al llarg del seu procés d’aprenentatge. Un mestre que estimuli als infants a construir el seu propi coneixement.
Un mestre ideal seria aquell que no només imparteix als seus alumnes coneixements i continguts teòrics, sinó que també els ensenya els valors de la vida. Aquell que forma als seus alumnes com a persones íntegres per a conviure socialment al nostre món.
Un altre aspecte important és que el mestre ideal ha de tenir molt en compte el treball en equip, ja que és una feina imprescindible per a fer endavant les tasques de la millor forma possible. De la mateixa manera, el diàleg és un fet importantíssim en la tasca com a docent, ja sigui entre l’equip educatiu, amb les famílies i amb el propi infant. Si no existeix un diàleg fluït entre aquestos, una mala comunicació impedirà realitzar la feina de forma adequada. 
A més, un bon mestre mai deixa d’actualitzar-se i de continuar formant-se en la seva professió. La tasca de docent és contínua i progressiva, mai podem deixar d’adquirir nous coneixements i aprenentatges. El mestre ideal no té por a caure en l’error, sinó que s’enfronta als problemes i interpreta aquests com una possibilitat d’aprenentatge, ja que de cada error es poden extreure molts aspectes de profit.




Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
La mestra de l’aula on estic realitzant les pràctiques s’assembla moltíssim al perfil de mestre ideal que he definit amb anterioritat, ja que és una mestra que segueix una metodologia constructivista, al igual que tot el centre en general. Aquest aspecte és molt important, ja que tota l’escoleta en el seu conjunt treballa a partir de la mateixa metodologia, basant la seva feina en el treball en equip. Tots els membres de l’equip educatiu treballen de forma conjunta, cooperant i consensuat qualsevol aspecte a tractar dins l’escoleta. Aquesta forma de treballar és la que fa possible el bon funcionament del centre.
Dins l’aula on estic, la mestra s’estima molt als seus alumnes i fa de figura de referència per a ells, acompanyant-los i guiant-los al llarg del seu desenvolupament. La mestra respecta els ritmes d’aprenentatges dels alumnes, deixant-los construir el seu propi coneixements de forma autònoma.
Aquesta és una mestra que manté un contacte molt directe amb les famílies, ja que a l’hora de l’acollida i de l’acomiadament, aprofita qualsevol moment per a mantenir relació amb aquestos. He notat que, en general, manté una relació propera i cordial amb totes les famílies. Aquest aspecte és primordial per al correcte desenvolupament dels infants, ja que un diàleg fluït entre mestre i família permetrà detectar i tractar diferents aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes.

Quin tipus de mestre vols ser?
El tipus de mestra que vull ser s’ajusta molt al que he definit més amunt com a mestre ideal. En resum, un mestre que faci de guia per als seus alumnes i els acompanyi al llarg de tot el seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
M’agradaria ser un mestre que ajudi als seus alumnes a construir el seu propi coneixement, respectant els ritmes d’aprenentatge de cadascun. A més, voldria ser un mestre que treballa en equip, col·laborant amb la resta d’equip educatiu del centre i no actuant individualment.
En conclusió, vull ser un mestre que posi en pràctica una metodologia basada en el diàleg, la participació, l’acompanyament..., però sobretot en l’afecte.

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
El meu concepte de mestre ideal sí ha evolucionat al llarg dels meus estudis com a mestra, ja que he adquirit nous aprenentatges i experiències que m’han fet modificar poc a poc aquest concepte.
A més, penso que aquest concepte mai és terminarà de completar, sinó que anirà evolucionant a mesura que les meves vivències vagin augmentat. Amb el dia a dia a les aules, els meus coneixements s’incrementaran i, per tant, el concepte de mestre que vull ser es modificarà permanentment.
Penso que això és molt positiu i realment necessari per a un mestre, ja que hem de tenir en compte que hem d’estar en formació permanent aprenent coses noves dia a dia, i no estancar-nos en la rutina. Un mestre aprendrà dels seus alumnes, dels companys, de les famílies... i de tot el que l’envolta en general.



VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:
1.     Organitzar situacions d’aprenentatge
- Planificar activitats.
2.    Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
- Provocar un aprenentatge significatiu.
- Fer partícips als alumnes de totes les situacions d’aprenentatge.
3.    Treballar en equip
- Propiciar situacions de diàleg.
- Consensuar cadascun dels aspectes a tractar en el treball conjunt.
4.    Participar en la gestió de l’escola
- Col·laborar en la confecció dels documents del centre.
5.    Informar i implicar als pares
- Establir relació directa amb les famílies.
- Realitzar reunions amb les famílies.
6.    Emprar les tecnologies de la informació
- Fer ús de les TIC com a font d’aprenentatge.
7.    Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
- Capacitat per a resoldre els conflictes.
- Fer que els problemes no es derivin a àmbits que no siguin el professional.
8.    Organitzar la pròpia formació continua
- Tenir expectatives respecte a la pròpia formació.

Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.


LES MEVES PORS
a)    Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix.
- Et sents preparada per a començar les pràctiques?
- Com ha estat la informació prèvia a les pràctiques donada per les tutores? 
- Per què vares escollir aquesta escoleta?
- Coneixes l’escoleta on realitzaràs les pràctiques?
- Quin tipus de dubtes tens?
- Quines pors sents?
- Amb quina edat tens preferència per a realitzar les pràctiques?
- Com creus que seran els infants amb els que treballaràs?
- Com creus que serà la teva tutora d’aula?
- Com t’imagines que funcionarà l’escoleta?

b)   Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més complexes.
Et sents preparada per a començar les pràctiques?
Sí estic preparada per a començar les pràctiques, i amb moltes ganes de conèixer als infants amb els que vaig a treballar durant tot aquest temps. Ara estic amb il·lusió i curiositat per començar, per conèixer l’escoleta en general: als infants, a les famílies, a les meves companyes, etc., i per posar-me amb la feina.
Tinc una sensació d’incertesa, però a la vegada d’il·lusió i curiositat per saber què me depararà el futur a l’escoleta de pràctiques. Tinc confiança en que faré la meva tasca de la millor forma que sé, però tal vegada, sento una mica de por ja que aquesta serà la primera volta que treballaré amb infants.

 Coneixes l’escoleta on realitzaràs les pràctiques?
No, encara no he conegut el centre. Mai he estat en ell i, a més a més, he escoltat parlar molt poc d’aquest, potser degut a que és un centre molt nou, que només porta obert des del setembre de 2011.
Encara així, una companya va parlar-me d’ell, de la metodologia que portaven, de les instal·lacions, de l’equipo educatiu, etc.,  i em va agradar positivament de forma que vaig decidir escollir-ho per a realitzar les meves pràctiques.

Amb quina edat tens preferència per a realitzar les pràctiques?
Qualsevol edat d’infants m’agradaria per a realitzar les pràctiques, encara que pens0 que amb la classe dels més grans (2-3 anys) és amb la que es pot treballar de forma més dinàmica per a posar en pràctica tots els coneixements adquirits durant els estudis. Per exemple, no es lo mateix posar en pràctica el projecte de l’aigua amb infants de 2-3 anys que amb els nadons, ja que amb aquestos últims haurem de pensar activitats més suaus i adaptades a aquesta edat.
Encara així, penso que potser profitós treballar amb qualsevol edat, ja que de tots aprendrem alguna cosa. Lo ideal seria poder treballar amb les tres classes d’infants: amb nadons, amb 1-2 anys i amb 2-3 anys, perquè així ens enriquirem de tots els infants.

c)    Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?
El que hauré de fer per a contestar la resta de preguntes serà obrir-me a totes les experiències que vindran i aprofitar cada situació per aprendre i enriquir el meu aprenentatge. Estic segura que de cada situació viscuda a l’escoleta podré treure alguna cosa de profit, així com, que podré aprendre de les meves companyes, de les famílies, dels infants, i de les meves experiències personals.
Tinc molt clar que si me surt qualsevol tipus de dubte o qüestió no dubtaré en preguntar a les meves companyes, ja que val més preguntar i resoldre dubtes, que tenir el dubte i llavors actual malament. L’ objectiu de les pràctiques és viure el dia a dia de l’escoleta i formar-nos com a mestres, per tant, aquest aspecte és imprescindible per a fer possible el nostre aprenentatge.



COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu


Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
Penso que la meva escoleta de pràctiques pot assemblar-se molt a una escola 3-6. Tal vegada, l’aspecte que destacaria en aquest moment és que aquesta primera tindrà espais condicionats per als nadons, que no serien necessaris a una escola 3-6. Pel que fa a la resta d’espais del centre, penso que poden assemblar-se molt, ja que hem tenir en compte que l’escola 3-6 ha de permetre una continuïtat en tots els aspectes, de les vivències a l’escoleta.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
L’acolliment que he rebut a l’escoleta ha estat molt positiu. Tant la directora com les membres de l’equip educatiu m’han acollit amablement  i han fet que la meva benvinguda sigui el més fàcil possible per a mi.  M’ha agradat molt que des del primer moment que vaig entrar al centre, tot el personal de l’escoleta ha fet que jo em sentís com a una més d’elles, fent d’aquesta forma la meva tasca més agradable.  També agraeixo que la meva tutora d’aula i la directora, me varen deixar decidir lliurement en quins moments volia començar a participar, sense sentir pressió per part d’elles.
Per tant, puc dir que la primera impressió que he rebut del meu procés de pràctiques ha estat molt positiu.

CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?
Després d’haver estat a l’escoleta canviaria del meu dibuix els espais exteriors, ja que jo vaig dibuixar només una zona de pati i, en aquest cas, el centre compta amb més d’una zona.